La resposta, que, lògicament només plausible en circuits estables en que les seves components pròpies tendeixin a convergir en un cert interval de temps t que serà major o menor depenent de la forma de la resposta pròpia (exponencial, constant....)
La duració del transitori, tindrà relació amb el temps que per conveni s'aproxima a uns 5 cops la constant de temps, era doncs igual a:
- D.Tr= 5/tau;
Depenent del circuit tau variara, per exemple en un circuit de filtre paso bajo, tíndrem tau=RC,etc...
També podem expressar la duració del transitori com l'invers de l'ample de banda (BW=Band Width)
Tot seguit ens hem plantejat com el PSPICE aconsegueix fer les gràfiques que hem fet en els últims exercicis sense saber derivar i per tant trobar quan val la sortida en funció de la entrada en un cert punt, el que fa és, aplicar la definició de derivada i anar agafant petits intervals que seran més o menys depenent de com de complexa sigui la excitació.
- Criteri per triar "Ts"----> Ts<Duració transitori /100
Finalment hem introduit una nova paraula al nostre vocabulari: "Discretitzar" que és el que fa el PSPICE, de manera que en un cert instant de temps nTs podem saber que vo(nTs) és igual a ella mateixa en un instant abans més la vg en nTs.
Per acabar hem realitzar una introducció al processat numèric (massa matemàtic) com a mostra d'aplicació d'un algoritme que permetés fer els càlculs discrets per determinar la gràfica. Hem vist que té una limitació si augmentem molt la freqüència de mostreig si el nostre PC no pot fer els càlculs a tanta velocitat.
Donat aquest problema, el criteri de Nyquist ens diu que :
Fmostreig>=2fmàx
 |
| Exemple del pas de règim transitori a permanent |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada