Després ens hem plantejat com poder dissenyar un circuit que enes permeti trobar el valor mig d'un senyal.
Tot i que al principi pugui semblar molt difícil, hem anat procedint poc a poc per tal d'obtenir el resultat esperat.
Si ens fixem amb la Sèrie de Fourier en què descomposem la nostra senyal d'entrada veïem que el terme de freqüència 0, Co és en sí el valor mig de la senoide d'entrada, així que el que hem de fer és evitar que les altres senoides que en són suma apareixin al nostre circuit.
Lògicament no les podem eliminar del tot, però el que sí que podem fer és seleccionar una freqüència de tall del filtre "paso bajo" molt menor a la freqüència fonamental de la senyal d'entrada del nostre circuit.
SIGNAL/NOISE
Tot seguit, hem definit un nou concepte, el qüocient senyal/soroll, que ens dóna una idea de com d'efectiu és el nostre filtre i si queda molt de rastre de les senoides "paràsites" que volíem eliminar o no pas tant. Hem establert que per no ser un error important podíem despreciar una diferencia d'uns 30dB i en general 2 ordres de magnitud de diferència.
Per últim ens hem preguntat com poder d'un senyal periòdic el que sigui tenir a la sortida només la seva amplitud és a dir en DC.
Per això hem vist que, si aplicàvem una senoide amb una certa freqüència fo a la sortida necessàriament hi havia d'haver un senyal amb aquesta freqüència, per tant sembla com si haguèssim de treballar amb circuits no lineals. Però abans de creuar la frontera prohibida, que no ho farem, podríem tenir en compte un circuit conegut a electrònica com a un filtre de mig cicle amb un díode de manera que només tenim els semicicles positius de la senoide.
Finalment hem vist que per obtenir vo=vm(Amplitud de la senyal d'entrada) havíem de montar un circuit "potent" combinant tot allò que hem aprés durant el curs, el circuit és el següent:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada