Com "apropar" un generador sinusoïdal que podem assimilar a una antena i una resistència que podria ser perfectament la d'entrada del nostre televisió a molts metres de distància.
Com ja vam esmentar en la primera classe, quan la longitud del nostre circuit L és major que c/f (velocitat de la llum entre la freqüència a que treballa) no podríem aplicar Kirchoff perquè no es cumplirien les nostres previsions.
Un cop plantejat el problema, els experts ens recomanen que el resolguem amb el següent esquema circuital(l'hem anomenat circuit clau) i ens diuen que, donat la seva fitxa tècnica, podrem comprovar que, efectivament resol el problema.
El circuit és el següent:
![]() |
Circuit Clau |
Un cop comprovat la seva fitxa tècnica matemàticament, hem plantejat com portar-lo a la realitzat i és per això que hem analitzat un model de plaques metàliques paral·leles amb un espai entre si i una certa llargada i amplitud, així hem arribant, tot passant per les fòrmules de inductància i capacitat al més pur estil de l'electromagnetisme.
També hem vist, comparant la nostra idea amb els cables coaxials que s'utilitzen per a realitzar aquestes transmissions a certa distància entre Vg i R i hem vist les nostres mancances.
Però també hem vist que fins i tot amb els coaxials a molta distància perden efectivitat ja que la potència perduda a través d'ell és tan grossa que elimina totalment l'efecte de guany de l'amplificador. Per això hem dit que serà, tot i que al principi no ho sembli més factible transmetre a partir d'ones radioelèctriques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada