De l'idealitat a la perfecció

En la classe d'avui hem començat amb un breu resum sobre el que vam veure en la darrera classe, el transformador ideal, i tot mitjançant un exemple present ja en els exercicis per entregar aquesta setmana hem pogut veure el model que més s'hi assembla a la realitat.

EL TRANSFORMADOR PERFECTE

Com podem observar ja hem passat d'incloure l'adjectiu ideal a perfecte, tot i això el model circuital del transformador perfecte és, pràcticament igual al de l'ideal (per alguna cosa és el que més s'hi assembla). Així doncs ens queda el següent model circuital:

L1=Inductància

Si ens fixem amb detall en el model circuital obtingut veurem que, a diferència del seu antecessor purament teòric, aquest no pot funcionar en DC ja que la bobina seria un curtcircuit i no es cumplirien les equacions plantejades en el TI.

SIMBOLOGIA:

En el nou circuit la "n" no podrà ser qualsevol sino que vindrà definida per:


                

Tot seguit hem vist que havíem d'utilitzar ferrita (material amb un alt coeficient de permeabilitat magnètica però aïllant) ja que si utilitzàvem, per exemple ferro, estàvem creant una bobina d'una sola espira que produïa un curcircuit que anul·lava l'efecte del transformador com un d'ideal.

Després d'incedir més en l'electromagnetisme que hi està involucrat hem justificat la fòrmula donada més amunt.
Finalment, després d'uns exemples hem parlat sobre com s'apliquen els transformadors a la vida diària, per exemple, en una tenda els llibres tenen una part del transformador en el xip que porten perquè si algu intentés robar-lo al completar-se el transformador amb l'arc de la porta, pitaria. A caixa el que ens fan és amb un fort camp magnètic incidit en el xip, cremar el fusible que porta per evitar que piti (es podria fer amb un fort electroimant).

Espero que no en fem mai mal ús d'aquests coneixements.