Disseny modular

Després de la setmana santa, en la primera classe hem comencçat amb un repàs molt necessàri sobre el que hem vist fins ara dels amplificadors operacions i les seves aplicacions alhora de dissenyar els nostres circuits.

Arribats a aquest punt hem plantejat que alhora de ser més eficaços i concisos alhora de obtenir un resultat desitjat en un circuit podíem agrupar només els tipus de circuits amb AO's bàsics per realitzar operacions lineals , formant una biblioteca minimalista de blocs funcionals que, mitjançant la unió entre si ens facilitessin la solució d'un determinat problema plantejat. Hem vist que la nostra biblioteca només cal que tingui 5 blocs bàsics:

1. Un bloc que ens permeti que el voltatge de sortida sigui proporcional al d'entrada a través d'una constant genèrica K--> Vo=k·Vin. Com hem treballat a la teoria hem vist que això ens ho permetia fer el NO INVERSOR on la k seria 1+R2/R1 de manera que podríem ajustar-la variant el valor de les resistències.
2. Un bloc que ens permeti multiplicar també per una constant K però aquest cop, si aquesta està compresa entre 0 i 1. Per realitzar aquest bloc utilitzaríem el ja més que conegut DIVISOR DE TENSIÓ i, si volguessim assegurar al nostre client/a que a la tensió de sortida Vo del DdT no estarà alterada afegiríem a continuació connectat en cascada el SEGUIDOR DE TENSIÓ.
3. Per tal d'estalviar-nos haver d'afegir un sumador, necessitarem un bloc canvi de signe que, com ve sabem, el circuit INVERSOR ens permet  realitzar aquesta operació.
4. També ens sera útil un bloc que ens permeti restar tensions i, en conseqüència si l'hi apliquem el canvi de signe, sumar-les. Per tant, utilitzarem el circuit RESTADOR.
5. I, finalment, necessitarem un bloc integrador de manera que a partir de la característica H(s) de l'integrador: 1/S poguem trobar la tensió de sortida. A partir d'aquest podem deduïr fàcilment com serà H(s) del derivador sense necessitat d'afegir-lo als blocs bàsics.

Un cop vists els blocs funcionals bàsics, hem vist un parell d'exemples on se'ns proposava una determinada Vo de sortida (que si recordem els primers dies de classe SEMPRE és f(Vg1+Vg2+..Vgn)) i amb els blocs bàsics havíem d'aconseguir la sortida.

Mitjançant aquests exemples hem comprovat que, donada una funció de xarxa qualsevol, som capaços d'obtenir un esquema circuital de blocs trobant solució a la sortida Vo. Sempre procedirem igual donana H(S), aïllant el terme d'S de major grau que està multiplicant a Vo.

Per últim hem introduït el funcionament dels AO's com a comparadors veient que també podrà donar-se el cas en què el CCV (v+=v-) no sigui cert però aquí s'ha acabat el temps.

Gràfica Zones de treball AO